De l'aigua a la pólvora apagada

La festa de l’agost a Tarragona és Sant Magí, l’ermità que fa brollar l’aigua en el moment més calorós de l’any. Per això, la iconografia de la festa està estretament vinculada tant a la calor com a l’aigua, amb càntirs, portadores, síndries, alfàbrega i enramades. Sant Magí havia estat llargament venerat a les nostres contrades, com bé demostra el fet que al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a la Conca de Barberà, existia una imatge romànica del segle XIII. Posteriorment, un Concili Provincial Tarraconense del 1745 va demanar el rés propi de la festa per a tota la província eclesiàstica i que la celebració fos concretament el dia 19 d’agost. En canvi, no va esdevenir copatró de la ciutat fins al segle XIX, quan la devoció a la seva figura es va catapultar arran dels fets de la Guerra del Francès —el bicentenari de l’inici de la qual es commemora enguany. La tradició explica que va apagar tres cops la metxa amb què l’exèrcit enemic volia volar el tram de la muralla on hi ha la seva capella. La primera processó que se li va dedicar és del 1847, i l’ofici litúrgic i missa de sant Magí no serien aprovats per la Sagrada Congregació de Ritus fins al 28 de setembre de 1876.