EL MERCADER

Versió lliure d’El Mercader de Venècia, de W. Shakespeare
Direcció: Pep Pla
Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sànchez

Dissabte | 03.02.07 | 21.30 h
PREU: 12 i 15 €

Producció: Cia. Q-Ars Teatre
Intèrprets: Mercè Anglès
Anna Güell
Mercè Martínez
Àngels Sánchez
Direcció escènica: Pep Pla
Dramatúrgia: Anna Güell
Mercè Anglès
Pep Pla
Disseny d’espai: Eugenio Szwarcer
Vestuari: Maria Araujo
Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch
Disseny de so i composició: Bàrbara Granados
Coreografia: Montse Colomé
Disseny imatge: Jordi Llorens Musoles
Producció executiva: Savina Figueras

TEATRE

"Si et compro car em seràs car d’amor". Ningú, a El mercader de Venècia, és el que sembla. Ni Pòrcia, ni Antoni, ni Bassani. És possible que Shakespeare permeti només a Shylock mantenir una actitud congruent? Qui pot quedar absolt en aquesta comèdia? El moment més irònic d’El mercader és quan Shylock es traeix a ell mateix en acceptar unes lleis en les quals no creu, però que li porten la desgràcia.
Aquesta versió lliure, protagonitzada exclusivament per dones (que també intepreten els papers masculins), estrenada al passat Festival Grec amb un gran èxit de crítica i públic, barreja elements de comèdia i de tragèdia i ens parla de l’odi i la venjança, dels caçadors de fortunes, de la hipocresia social, la flexibilitat de les lleis, les trampes, l’ambició, l’homosexualitat encoberta, el poder dels diners i el mercantilisme. Escrita l’any 1596, està considerada una de les grans comèdies de Shakespeare. Una versió fresca, atrevida i sorprenent, d’un gran clàssic amb quatre grans actrius, entre les que hi figura la tarragonina Mercè Anglès.

VISITANDO AL SR. GREEN

De Jeff Baron
Direcció: Juan Echanove
Amb Juan José Otegui i Pere Ponce

Divendres | 09.02.07 | 21.30 h
PREU: 18 i 22 €

Títol original: Visiting Mr. Green
Autor: Jeff Baron
Versió: Bernardo Sánchez Salas
Direcció: Juan Echanove
Intèrprets: Juan José Otegui i Pere Ponce
Disseny d’escenografia i vestuari: Ana Garay
Disseny d’il·luminació: Juan Gómez Cornejo
Música original: Yann Diez Doyzy

És una coproducció de Pentación Espectáculos, La Llave Maestra i Teatre Romea
www.focus.es

TEATRE

La vida rutinària, solitària i un pèl maniàtica que duu el senyor Green, tintorer jubilat, jueu tradicionalista i una mica misantrop, es veurà destorbada per Gardiner, un jove de bona família que l’havia atropellat amb el cotxe unes setmanes abans i que ha estat condemnat pel jutge a visitar-lo i oferir-li assistència domiciliària. A partir d’aquí es produirà un extraordinari contrast dialèctic entre mons, generacions, cultures i temps diversos que, malgrat tot, estan vinculats per uns mateixos problemes eterns, com són l’autoengany, l’autorepressió i la capacitat autodestructiva, que ens condueixen externament a la intolerància, el dogmatisme i el menyspreu dels éssers més propers i fins i tot dels més estimats.

Representada a través de més de 200 produccions a 21 països i en 14 idiomes i guardonada amb nombrosos premis, Visitando al Sr. Green alterna amb mestria tragèdia i comèdia, per explorar, d’una forma delicada i progressiva, com neutralitzar les derives negatives i fosques mitjançant la comunicació, l’amor i, en definitiva, la pràctica de la llibertat individual.

CIA. CARLES SANTOS
EL FERVOR DE LA PERSEVERANÇA

Creació i direcció: Carles Santos

Col·labora: Amics de l’Òpera de Tarragona

Idea, guió i direcció: Carles Santos
Música: Carles Santos
Direcció artística: Carles Santos i Mariaelena Roqué
Vestuari, carcaterització i elements escenogràfics: Mariaelena Roqué
Disseny d’il·luminació: Lluís Martí
Disseny de so: Damián Bazin
Coreografia: Toni Jodar
Regidora: Anna Llopart
Producció: Companyia Carles Santos, MOM - Marta Oliveres Management Coproducció: Companyia Carles Santos, Teatre Lliure i Teatre de Salt
Repartiment: Pianista: Carles Santos
Cantant: Claudia Schneider

FÒRUM METROPOL:
Conferència introductòria a l'espectacle, basada en la trajectòria artística i el treball de Carles Santos,
a càrrec de Josep Maria Rota, musicòleg. 20.45 h. Accés lliure

OPERA

Carles Santos torna al petit format amb una obra on, jugant amb diversos personatges i amb ell mateix al piano, reflexiona sobre el procés de creació acompanyat d’una actriu i una mezzosoprano. És possible mantenir el compromís amb l’avantguarda malgrat que aquesta sigui inexistent? On condueix la passió per l’escenari? És realment possible parlar d’avantguarda avui? Música de Chopin, Tomás Luis de Victoria, Wagner, Wolf i del propi Santos al costat d’imatges d’impacte, potents, animacions i interpretacions al límit, sense concessions, en una proposta transgressora, radical, inclassificable, que no deixa indiferent. Un espectacle amb el Carles Santos més genuí, que ha rebut l’elogi unànime de la crítica després de fer temporada al Teatre Lliure i que el crític de La Vanguardia definia com: "(...) una hora desenfrenada, bulliciosa, gloriosamente imaginativa". Una excel·lent ocasió per veure de prop l’últim treball, vital i estimulant, d’un dels nostres creadors més genials i internacionals.

De Neil LaBute
Direcció: Magda Puyo

Divendres | 09.03.07 | 18 i 21.30 h
PREU: 18 i 22 €

Autor: Neil LaBute
Traducció: Joan Sellent
Direcció: Magda Puyo
Repartiment: Toni: Ivan Benet, Helena: Mireia Gubianas, Òscar: Òscar Rabadán, Gina: Cristina Genebat
Escenografia: Ramon Simó
Vestuari: Marian Coromina
Il·luminació: Kiko Planes (AAI)
Banda sonora: Javi Gamazo, Marc Alvarez
Post producció audiovisuals: Jordi Porqueres (Multimedis)
Agraïments: Joan Alavedra

Una coproducció de Villarroel Teatre i Trasgo Producciones
Col·labora: Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona

FÒRUM METROPOL:
Conversa amb els actors. En acabar l’espectacle de la sessió de la tarda, a la platea del Teatre. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Accés lliure

TEATRE

Neil LaBute, un dels creadors més inquietants del teatre i el cinema nord-americans actuals (aquí el coneixem gràcies a l’estrena d’algunes de les seves pel·lícules, com ara Amigos y vecinos o The Wicker Man, amb Nicholas Cage com a protagonista), narrador inclement del costat més sòrdid de la condició humana, descaradament punyent i sincer, torna a plantejar-nos incòmodes interrogants a Gorda, una àcida comèdia que aquí ens arriba en un muntatge dirigit per la tarragonina Magda Puyo.

Pot un home atractiu i instal·lat en l’èxit enamorar-se d’una grassa? D’una dona simpàtica, intel·ligent, generosa, divertida... però grassa? Tots repetim sense dubtar que l’amor és cec i que la bellesa es troba a l’interior, però ens ho creiem realment? Amb un punt de mala llet, Fat Pig (Gorda) proposa aquestes i altres qüestions en una comèdia que ens porta de forma rotunda cap a una reflexió sobre nosaltres mateixos i l’abast dels convencionalismes socials. Espectacle en català. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

LAS NOCHES DE PARAMOUNT COMEDY

Dissabte | 17.03.07 | 21.30 h
PREU: 20 €

Espectacle fora d’abonament

TEATRE. MONOLEGS

Las Noches de Paramount Comedy és el clar exemple que el monòleg de caràcter còmic triomfa avui en dia; que la reflexió amb humor del que ens passa quotidianament és el que, en el fons, ens fa riure més, perquè ens sentim identificats quan un actor parla de la ràbia que li fa trobar-se sempre aquell semàfor en vermell o del plaer de descobrir nous encants en la veïna. Aquesta fórmula tan efectiva ha sortit ara de la petita pantalla, per anar-se’n de gira amb els millors còmics del moment i oferir així un bon espectacle d’entreteniment.

Ara ja fa set anys es va crear aquest programa al canal digital que porta el mateix nom, i de mica en mica ha anat omplint el planter d’humoristes reconeguts a tot l’Estat. Ara ja en són trenta, entre els quals hi ha noms tan coneguts com Eva Hache, Paco León (Homo Zapping, Aída) o Raúl Cimas (col·laborador de Buenafuente), i que actualment estan treballant en diferents programes de la televisió.

THE DIRTY DOZEN BRASS BAND
(Nova Orleans - Estats Units)

Dissabte | 31.03.07 | 22.30 h
PREU: 24 €

Saxo baríton: Roger Lewis
Trompeta, fiscorn i veu: Efrem Towns
Saxo tenor i veu: Kevin Harris
Percussió i veu: Terence Higgins
Trombó i veu: Robert Andrews
Guitarra i veu: Kipori Woods

14è Festival Internacional de Dixieland a Tarragona

Estrena exclusiva a Catalunya

MÚSICA

La Dirty Dozen Brass Band és una de les bandes més potents i amb més trajectòria de la ciutat nord-americana de Nova Orleans, que el 2005 va ser devastada per l’huracà Katrina, i que fou el punt de partida del jazz, precisament en la vessant específica del nostre Festival: el dixieland. Fundada el 1977 i amb una quinzena d’enregistraments que han reactualitzat l’estil dixieland, ara el seu darrer CD, What’s Going On, denuncia els fets socioeconòmics i polítics que van empitjorar les conseqüències d’un fenomen meteorològic, i que han produït que la recuperació sigui desmesuradament lenta.

Una part de les vendes d’aquest CD són donades a la Fundació Tipitina, que fa esforços per pal·liar el desastre sobre la comunitat musical de Nova Orleans.

GRAN TEATRE DEL LICEU
ELS MÚSICS DE BREMEN

Música: Poiré Vallvé
Direcció d’escena: Joan-Andreu Vallvé
Coreografia: Marta Almirall

Dissabte | 24.03.07 | 19 h
PREU: 6 i 4 € (menors de 12 anys)

Recomanat a partir de 3 anys

Música: Poire Vallvé, Direcció artística i dramatúrgia: Joan-Andreu Vallvé (Centre de Titelles de Lleida)
Direcció coreogràfica: Marta Almirall, Coreografies: Marta Almirall i Anna Planas
Disseny escenografia, titelles i figurins: Joan-Andreu Vallvé, Il·luminació: Alberto Rodríguez
Música enregistrada: Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre Liceu dirigida pel propi autor, Construcció escenogràfica: Sergi Torrelles i Oriol Ferré
Construcció de titelles: Elisabet Vallvé, M. Teresa Cordomí, Joan-Andreu Vallvé i Academia Cucurull
Realització Vestuari: Atuendo, Coordinació titelles: Julieta Agustí, Assistent a la direcció d’escena i coreografia: Anna Planas

Repartiment:
Mestra: Anna Briansó. Músic: Naüm Monterde, Ballarí Ruc, Cuiner. Senglar: Miquel Fiol, Ballarina Gat, Nen. Conill: Mònica Cano, Ballarina Gall, Mestressa. Guineu: Eva Vilamitjana, Ballarina Gos, Pagès. Mussol: Linn Johansson.

DANSA

"En l’univers rondallístic, res no és impossible. L’imaginari brolla, flueix i es desenvolupa, com si de la quotidianitat mateixa es tractés. Per als infants, doncs, àvids de fabulació, que un ruc, un gos, un gat i un gall vulguin ser músics no és forçosament una fal·làcia. Pot ser, fins i tot, un anhel lloable i comprensible, atès el desencís que a tots ells els depara la vida domèstica.

Els músics de Bremen dels germans Grimm és, tanmateix, una d’aquelles rondalles que arrenquen amb l’impuls d’una gran expectativa: l’acompliment d’unes aspiracions, d’uns somnis, d’unes il·lusions... Però, com és el cas de tants ideals, tot d’una s’esfumen o s’obliden, enfront de les faves comptades que sorgeixen al pas.

La música, la dansa i els titelles, com a components essencials, es conjuguen en aquesta posada en escena a la recerca d’un espai expressiu comú, on l’abstracció, el suggeriment i fins els trets il·lustratius s’hi fan presents i hi són compartits en pro d’una narrativa dramàtica; un espectacle de dansa-teatre, adreçat al públic escolar i familiar i, molt especialment, als més menuts."