|
Els passos de ronda són un dels components de qualsevol
muralla. Des d'ells es portava a terme la vigilància
i defensa de la muralla. A Tarragona es conserven diferents trams
dels mateixos corresponents, en la seva major part, a època
moderna. El tram recuperat discorre entre el portal del Roser
i el Fortí Negre, amb una longitud total de 250 m.
BALUARD DE LA BENEDICCIÓ/BALUARD DE SANTA BÀRBARA/FORTÍ
NEGRE.
A partir del segle XV els sistemes de defensa de les ciutats
van haver d'adequar-se a la introducció de les armes
de foc. L'emplaçament de les peces d'artilleria
feien necessaris espais més amplis dels que per si, proporcionaven
els llenços romans i medievals. A aquest fet cal afegir-hi
la consideració de Tarragona com a plaça forta
en el segle XVI. Serà, doncs, en aquest darrer segle quan
s'iniciaran tota una sèrie de reformes i ampliacions
dels llenços defensius de la ciutat, que es prolongaran
fins poc temps abans del setge napoleònic del 1811.
En un primer moment les tasques desenvolupades van consistir
en el reforçament dels punts estratègics de la
muralla mitjançant la construcció de baluards.
El baluard de Santa Bàrbara o fortí Negre, n'és
un d'ells.
El baluard es va construir sobre una torre possiblement d'origen
romà, que Theodor Hauschild, el seu excavador, va associar
amb una de les torres del primer llenç defensiu en pedra
de la ciutat (217-197 a. C.). Aquesta torre va ser reutilitzada
en època medieval, moment en que va prendre diverses denominacions.
Al llarg dels segles XIV i XV se la coneix com a torre d'en
Montoliu. Entre els segles XV i XVI pren la denominació
de torre de l'Escolà i finalment entre el segle XVI
i XVII s'anomenarà torre de la Benedicció.
El baluard prendrà en un primer moment aquest darrer nom
passant, més tard, a denominar-se baluard de Santa Bàrbara
i fortí Negre. El nom de fortí Negre li ve donat
perquè en ell es portaven a terme les execucions dels
condemnats a mort. Així ens consta en alguns dels exemplars
del Diari de Tarragona de novembre del 1827, quan foren ajusticiats
alguns membres del grup dels Malcontents, els quals s'havien
revoltat contra Ferran VII. Les execucions s'anunciaven
cada matí amb una canonada per cadascun dels que havien
d'ésser penjats i amb l'enarborat d'una
bandera negra.
Les obres de construcció del baluard van començar
el 8 de juny de 1549 amb la presència dels cònsols,
els síndics del Capítol i l'ardiaca de Vilaseca,
Nicolau Burguera, qui va beneir l'obra. Aquesta es va finalitzar
el 3 de febrer de 1550.
L'edifici presenta una forma poligonal amb la punta al costat
sud-occidental, enllaçant, d'aquesta forma amb els
dos trams de muralla i amb els passos de ronda superiors. A ell
s'hi accedia mitjançant una rampa situada a la plaça
de Sant Joan. La construcció consisteix en un mur de morter
de calç i pedra folrat exteriorment amb carreus formant
talús per tal d'absorbir millor l'impacte dels
projectils. Poc abans d'arribar a l'ampit de les troneres
on s'emplaçarien els canons, s'identifica una
gruixuda imposta, com també succeeix al baluard de Sant
Antoni. Importants reompliments interiors van possibilitar la
creació de les dues plataformes superiors on s'emplaçaria
l'artilleria. Aquestes estaven pavimentades amb lloses.
|
