Romana

LA CIUTAT

Informació de la Ciutat

Informació de la ciutat

Tarragona Patrimoni

Circ Romà Tàrraco va ser la primera fundació militar romana fora de la península Itàlica i la ciutat des d'on es va impulsar la conquesta, ordenació i estructuració d'Hispania. La ciutat respon a la consolidaci ó d'un primer campament militar, portada a terme per Gneu Escipió el 218 aC. Poc temps després es va consolidar com a pont per a la conquesta de tota la península Ibèrica, paper rector que no va perdre en tota la seva dilatada història, ja que amb el temps es va convertir en la capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis.

Des d'aquí es van reprimir diverses revoltes indígenes en època republicana, Cè sar hi va reunir els seus llegats, hi va residir August entre els anys 27-26 aC, i des d'ella es va estructurar i organitzar un ampli territori durant més de set-cents anys.

De la seva llarga història i del seu dilatat desenvolupament urbà han arribat fins als nostres dies importants edificis i materials arqueològics que converteixen l'antiga Tàrraco en un unicum dins de les ciutats de l'Occident romà, tant per la quantitat com per la qualitat i l'estat de conservació dels seus edificis.

D'època republicana es conserva un quilòmetre i mig de muralla; la seva construcció, en dues fases, se situa entre finals i mitjans del segle II aC. D'època augustal (finals del segle I aC - inicis del segle I) es conserva el teatre i la basílica del fòrum de la colònia; d'època flàvia (darrer quart del segle I dC), el fòrum provincial i el circ, i de la primera meitat del segle II dC, l'amfiteatre, per citar alguns edificis urbans. Però no només això: a l'extraradi es conserven vil·les de la importà ncia dels Munts (segles I-II dC) o Centcelles (segle IV dC), pedreres com la del Mèdol, dos aqüeductes, edificis funeraris com la Torre dels Escipions i un arc honorífic, l'Arc de Berà.

Durant l'època tardoromana i visigòtica la ciutat va experimentar una important transformaci ó urbana consistent en l'abandonament de certes àrees de residència i l'aparició de noves. D'aquest moment es conserven diverses basíliques, com la de la Tabacalera o la de l'amfiteatre, i àrees funeràries de gran importància per al coneixement d'aquest moment històric, com la necròpolis paleocristiana del Francolí (segles IV-VI).