Durant l'època moderna els conflictes bèl·lics, els atacs pirates i les pestes influiran en gran mesura en la
vida de la ciutat de Tarragona. Des del segle XVI i fins al XIX, Tarragona esdevé plaça forta: no es podran
enderrocar les fortificacions i s'haurà de deixar un espai davant la muralla lliure d'edificis, fet que
impossibilitarà la seva expansió urbanística.
El primer conflicte bèl·lic important va ser la Guerra dels Segadors, que esclatà el 1640. La situació estratègica de Tarragona va motivar que patís dos importants setges, l'any 1641 i el 1644, que van suposar, a banda de la greu destrucció de molt edificis, la prostració i la decadència econòmica de la ciutat.
El segon gran conflicte bèl·lic va ser la Guerra de Successió (1702?1714), que va comportar l'inici d'una nova remodelació del sistema defensiu, dirigit per anglesos i austríacs. La necessitat de reforçar la Falsa Braga i de bastir nous fortins avançats els portà a la construcció de fortificacions, algunes de les quals actualment encara perduren, com el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina, a la zona de la punta del Miracle.
L'Església, i en concret els arquebisbes, van jugar un paper important en el rellançament cultural, artístic i urbanístic de la ciutat al segle XVI: Cervantes, Terès o Agustí, a part de ser prelats, ocupaven importants càrrecs polítics. La portada d'aigua des de Puigpelat, gràcies a l'empenta dels arquebisbes Joaquín de Santiyán i Francesc Armanyà, va ser d'una importància cabdal per a la ciutat, fita que s'aconseguí el desembre del 1798 i que suposà una millora en la qualitat de vida de la població.
inici | actualitat | ajuntament | ciutat | cultura | patrimoni | sobre la web
Romana
Medieval
Jueva
Modernista
Contemporània