Sa Majestat Imperial Carnestoltes i la seva Concubina s'instal·len a la ciutat el dimecres de Carnaval al
vespre. L'entrada del rei de la disbauxa s'ha avançat els darrers anys per la gran quantitat d'actes que les
entitats de la ciutat organitzen durant els dies que dura el Carnaval. Una àmplia oferta d'actes i balls omplen de gresca aquests dies. L'acte més espectacular és la Rua de Carnaval del dissabte, amb comparses, mascarades,
grups de foc, bandes de música i percussió. Aquesta Rua és de les més concorregudes de Catalunya. Però l'acte
més genuí és el dimarts de Carnaval, quan té lloc la vetlla, enterrament i crema del Ninot Carnestoltes enmig
d'una gran orgia de foc.
El Festival Internacional de Dixieland se celebra a la ciutat de Tarragona durant les dues setmanes anteriors a la Setmana Santa. Aquest festival, que va néixer l'any 1994, és actualment l'únic especialitzat en el gènere de tot l'Estat espanyol, i ha contribuït al fet que el dixieland estigui molt més present en les programacions
públiques i privades de Catalunya. El programa complet es pot consultar a
www.dixielandtarragona.com.
Les Jornades Internacionals de Divulgació Històrica Romana se celebren a la ciutat de Tarragona la segona
quinzena del mes de maig. Es tracta d'unes jornades per gaudir de la història i del conjunt monumental romà de
Tarragona, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Durant la celebració de les jornades, la ciutat
retrocedeix a l'època romana gràcies a la participació de diversos grups de reconstrucció històrica i a la
col·laboració d'alguns restauradors de la ciutat que, amb els anys, han anat recuperant receptes romanes amb
gran rigor històric.
Sant Jordi, festa gran per als enamorats catalans. El dia 23 d'abril la Rambla Nova de Tarragona s'omple de
roses. I les llibreries també tenen un paper important a la festa. De fet, cada cop són més les persones que
s'intercanvien aquest dia un llibre i una rosa. L'actuació de les quatre colles castelleres i el concert de la
Banda Unió Musical de Tarragona arrodoneixen la celebració del patró de Catalunya.
"La nit de Sant Joan és nit d'alegria [...] / Primavera mor, l'hivern es retira [...] / Si mireu les flames del foc de Sant Joan / li veureu les banyes, el barret i els guants."
(La Nit de Sant Joan, de Jaume Sisa).
La nit de Sant Joan és una nit de fogueres: el solstici d'estiu, la nit més breu de l'any. És una nit màgica, de conjurs i presagis. A Catalunya, el costumari popular tradicional de la nit de Sant Joan és ple de ritus i supersticions. El foc és sempre l'element dominant: és la nit més curta de l'any, quan la flama del Canigó s'escampa arreu dels Països Catalans.
La punta de la platja del Miracle és el lloc des d'on cada any es llancen les col·leccions de focs artificials
a manera de competició durant la primera setmana de juliol. La ciutat i tota la gent dels voltants s'apropen a
la platja per veure reflectir sobre el mar les espurnes d'uns focs arribats d'arreu del món.
Catalunya és un país que rep les influències nadalenques de tot arreu, ja que ha rebut migracions de la resta d'Espanya i recentment d'altres indrets del món. La tradició genuïnament catalana conviu i es barreja amb costums forans. El tió, els Pastorets, el pessebre, la Nit de Nadal i la Missa del Gall, genuïnament catalans, conviuen amb l'arbre de Nadal, la Nochebuena o el Pare Noel. A Tarragona, com en totes les ciutats occidentals, els carrers s'il·luminen i es guarneixen amb motius nadalencs.
L'Home dels Nassos és una vella tradició molt arrelada a la nostra ciutat, inspirada en el déu romà Janus, que tenia dues cares, una amb aspecte d'ancià pel temps que s'acaba i l'altra amb aspecte infantil per l'any que comença. El dia 31 de desembre al matí passeja pels carrers de la ciutat de Tarragona l'Home dels Nassos, amb tants nassos a la cara com dies té l'any. Es tracta d'un ninot amb un gran nassot que es passeja pels carrers més cèntrics repartint caramels des d'un carruatge tirat per cavalls i acompanyat d'una banda de música.
El 5 de gener, al vespre, arriben els Reis d'Orient a l'Escala Reial del Moll de Costa de Tarragona. Els nens i nenes de la ciutat esperen la seva arribada a la ciutat amb el seguici reial carregat de joguines per a tothom. Un cop rebuts per les autoritats, comença el recorregut de la comitiva pels principals carrers de la ciutat, amb carrosses, pastorets, cavalls, etc. El dia 6 és festa tot el dia, i els carrers de la ciutat s'omplen de bicicletes, patins, carretons amb nines i cotxes teledirigits.
El fet casteller és un símbol propi de Catalunya que va néixer al Camp de Tarragona, en concret Valls, a
principis del segle XIX. Els castells són una activitat tradicional, lúdica, festiva, no professionalitzada, on els membres de les colles ofereixen el seu esforç personal per ajudar el grup a construir un projecte comú: el
castell. I Tarragona compta amb quatre colles castelleres própies de la ciutat. Força, equilibri, valor i seny: aquest és el lema del món casteller, símbol de la unió i l'esforç de tot un poble i de la superació personal.
Les diades més destacades són per Sant Jordi, Sant Joan, Sant Magí i Santa Tecla. I cada dos anys se celebra el Concurs de Castells a la plaça de toros, que aplega les millors colles del moment.
inici | actualitat | ajuntament | ciutat | cultura | patrimoni | sobre la web
